EL TRESOR UNIVERSAL

aleix escrits

Feia molta estona que circulàvem per carreteres de muntanya i per fi vam arribar a l’hotelet que ens havien recomanat. Ens vam inscriure i quan vam estar instal·lats, per fer temps fins a l’hora de sopar vam anar a seure a les cadires que hi havia al darrera. Els paisatge era encisador, la gespa del prat a ran dels nostres peus. Una mica més enllà començava el bosc immens, i al fons les muntanyes gegantines amb clapes de neu  supervivents al sol de l’estiu.   S’hi estava bé en aquella…

Read More

I AMB AIXÒ EN VA TENIR PROU.

aleix colonia escrits

En Pau era un home amb sort. S’havia casat amb la Mundeta que per ell era la noia més preciosa del poble, de la comarca i del món, i no se n’avenia de la immensa sort amb que Déu l’havia beneït. Aquell dia de primeries del mes de març es va llevar quan encara era fosc. Va escalfar-se el cafè amb llet i va sortir de pressa. De Can Julià cap a Can Salgado i per la carena cap a Can Cartró. Tot el camí de nit fins que va…

Read More

MATINAL AL METGE

LA INFERMERA Avui he anat al metge, al consultori del davant del casal de les monges. Obren a les deu i hi he anat una mica abans per poder ser el primer, perquè només he de recollir un paper que em donarà la infermera.   Està tancat. Que estrany! M’espero com si fes guàrdia a la porta d’una caserna i els minuts costen de passar. Passa un grup de turistes anglesos i em miren com si fos una mona del parc. Els saludo amb un “Bon dia” perquè als pobles…

Read More

LA BOMBETA

Fàbrica de la Colònia Güell Avui he anat caminant fins a la Cope per a comprar una bombeta a la ferreteria (Cope: Ciutat Cooperativa de Sant Boi. Pels de la Colònia, La Cooperativa, o cumpretiva, és l’edifici de l’antiga botiga obrera del carrer Claudi Güell). Fa molt bon dia i convida a caminar. Just al passar la riera hi havia un grup de cagagossos fent tertúlia o festejant, que mai se sap. Els seus gossos, juganers, han vingut corrents al meu costat,  m’han ensumat i han marxat sense ni tan…

Read More

EL GOS DUQUI

El meu nét Aleix, de vuit anys, a escrit a l’escola aquest conte que reprodueixo i ha guanyat el primer lloc de la seva classe. Ell va estar molt content, a casa seva van estar molt contents, la tieta i els cosinets de Canet van estar molt contents, i nosaltres, a la Colònia, també hem estat molt contents. A rel d’això, ell ha agafat com una dèria per llegir i des de fa uns dies se’l pot veure amb un llibre obert. Penso que a la vida de les persones…

Read More