ABANS TOT AIXÒ EREN CAMPS (cançó de Riu)

aleix colonia sant antoni montpedros

Ermita de Sant Antoni, al cim del Montpedrós

aleix colonia sant antoni

Avui, quinze de juliol de 2016, he pujat a dalt de Sant Antoni, el cim del Montpedrós. I hi he anat perquè sí,  perquè notava alguna cosa que em cridava des d’allà dalt, perquè en tenia necessitat.

A ponent Torrelles de Llobregat

 aleix colonia sant antoni

He aparcat al coll de can Cartró, he passat el Pla del Mas Sala, he anat fins al Pla de les Bruixes i allà m’ha vingut la primera visió de quan hi anàvem amb el pare a buscar bolets. Ara tot està canviat, hi ha passat les màquines d’aixamplar camins i ens han intentat destruir la memòria. Perquè aquesta gent que fan això a la pell de la muntanya no en tenen de memòria, no han anat mai amb el seu pare pels aquells camins amb roderes de carro, ni han vist el petit pla, al coll entre el Rabatxí i Sant Antoni, voltat de garrics i llentiscles on s’hi feien els rovellons.

Cap al sud, al fons Sant Ramon i al mig Cesalpina

(Abans tot això eren camps)

 aleix colonia sant antoni

Camí amunt cap al Bassot per seure al banc de sota l’alzina i continuar pujada amunt. La pujada fins al revolt de la Roca Dreta sempre m’ha costat de pujar, sempre m’he hagut de parar per agafar forces i sempre m’he meravellat pel bosc de màquia, dens i fosc, d’alzines i marfulls que es despenja fins la font de l’Artiga i can Munné.

El Pla. Sant Boi amb els pisos de la Ciutat Cooperativa

 aleix colonia sant antoni

Ara es pot dir que ja hi som. Un pendent suau, un revolt i l’ermita. He anat directe a la punta de migdia, al costat de la bandera que a estones flamejava i després queia esgotada de cansament. M’he assegut al banc i la mirada resseguia els llocs de la memòria: el Rabatxí, can Cartró, la Creu, Sant Ramon, i als peus cases i cases i cases i cotxes. I aquella cançó de Riu que diu que abans tot això eren camps. En un recó de la memòria encara hi tinc aquell paisatge antic de camps i pins i uns poblets de cases apilotades al voltant de l’església.

Als peus Santa Colona i a la dreta la Colònia Güell

 aleix colonia sant antoni

Arrapades als pins i les alzines les cigales hi canten cançons d’abans, cançons de sol i d’ombra que porto enganxades a la pell. Passa un gaig amb cantar de garça, de plomes rosses i blaves de tan negres. I penjat entre can Ribot i can Via un esparver que em recorda, ves per on,  quan de petit menjava les primeres avellanes, mig aigua mig pinyol, a la font de can Salgado.

Una mata de llentiscle

 aleix colonia sant antoni

El meu món ha canviat molt i molt de pressa. Pràcticament ja no existeix. Abans els camps i els boscos envoltaven els poblets i en la meva mentalitat tot eren camins de llibertat. Ara és el revés, les ciutats, les carreteres i el soroll envolten els bosquets, les masies són noses arrapades als suburbis i les ciutats s’allarguen per la plana i pels turons. Els animalons observen espantats aquesta fera gegantina que cada dia tenen més a prop.

La vidalba de les enramades

 aleix colonia sant antoni

De tornada pel damunt de les branques de roldor, cabelleres de vidalbes de blanc immaculat amb aquella olor de mel que m’ha fet somriure.

Aleix Font

15 de juliol de 2016.

Visita altres llocs de l’autor:

excursionsapeu.com

parlemdeteatre.com

Related posts

Leave a Comment