EL TRESOR UNIVERSAL

aleix escrits

Feia molta estona que circulàvem per carreteres de muntanya i per fi vam arribar a l’hotelet que ens havien recomanat. Ens vam inscriure i quan vam estar instal·lats, per fer temps fins a l’hora de sopar vam anar a seure a les cadires que hi havia al darrera. Els paisatge era encisador, la gespa del prat a ran dels nostres peus. Una mica més enllà començava el bosc immens, i al fons les muntanyes gegantines amb clapes de neu  supervivents al sol de l’estiu.

 

S’hi estava bé en aquella fresca, i tot i que fresquejava, cinc o sis parelles seguíem assegudes a la fosca esperant que ens cridessin per sopar.

 

Es va girar un vent estrany i els arbres van encetar una dansa màgica, aplanant les branques cap a terra i remolinant les capçades tot fregant-se les unes a les altres.  Ens va fer la impressió que allò no era del cas i tots els que érem allà a fora ens vam quedar expectants, esperant esdeveniments.

.

De sobte un estel es va desenganxar de la negror del firmament i a poc a poc es va anar fent més i més gros. Primer va ser un gra d’arròs lluminós, després com un botó, una tassa de cafè, un plat soper, una roda de carro i finalment una plaça de poble lluent es va aturar al damunt dels nostres caps. El vent es va aturar i em va fer la impressió que tot s’havia aturat, el soroll, el temps, la vida. De la plaça lluminosa en va sortir una llum diferent, una llum que no feia ombra. Em vaig fixar amb l’entorn i vaig veure un quadre màgic, tot el paisatge enlluernat per una claror groc verdosa, la gent paralitzada per la visió no gosaven moure´s ni parlar, el cel tapat pel llum gegant, el bosc il·luminat per una claror que sortia de tot arreu, sense ombres possibles.

090617-Lles-(79)-web22

I en aquell moment ho vaig veure. La impressió em va deixar garratibat, paralitzat, delerós de saltar de la cadira, però incapaç d’encetar cap moviment. I així em vaig estar, frisós no sé quant temps, fins que l’estrany objecte volador va recobrar el moviment i tal com havia vingut es va allunyar cap a les pregoneses de l’espai fins desaparèixer qui sap si engolit dins d’un forat negre.

 

Llavors sí, vaig fer un bot i vaig arrencar a córrer cap al bosc. I a la llum d’un encenedor vaig veure la meravella de l’Univers, allò que els habitants d’altres galàxies havien vingut a mostrar-me: un rodal de rovellons que enamorava. Emocionat els vaig anar tallant un a un i amb el jersei fent de farcell els vaig arreplegar tots.

aleix colonia bolets

A l’hora de sopar el menjador era una olla de grills, la gent parlava a crits d’una taula a l’altre, explicaven meravellats el que havia passat i es creien  protagonistes d’una experiència única.

 

Jo era l’únic que no deia res, amb la mirada immòbil al plat mirava i remirava els rovellons cuits a la brasa que m’estava a punt de menjar. I pensant en aquells éssers que havien viatjat milers de distàncies siderals només per ensenyar-me’ls, galta avall em va lliscar una llàgrima d’agraïment .

 

Aleix Font

Visita altres llocs de l’autor:

excursionsapeu.com

parlemdeteatre.com

Related posts

One thought on “EL TRESOR UNIVERSAL

  1. Janelle

    Hoy en Buenos Aires hemos amanecido con frío y lluvia, así que tus masavilloras imágenes le ponen un poco de calor y de color al día.Buen lunes!

Leave a Comment