EL TRESOR UNIVERSAL

aleix escrits

Feia molta estona que circulàvem per carreteres de muntanya i per fi vam arribar a l’hotelet que ens havien recomanat. Ens vam inscriure i quan vam estar instal·lats, per fer temps fins a l’hora de sopar vam anar a seure a les cadires que hi havia al darrera. Els paisatge era encisador, la gespa del prat a ran dels nostres peus. Una mica més enllà començava el bosc immens, i al fons les muntanyes gegantines amb clapes de neu  supervivents al sol de l’estiu.   S’hi estava bé en aquella…

Read More